divendres, 26 de febrer de 2016

DOUG EASTON; EL MONARCA DE LA FLETXA D'ALUMINI

Per: Jaume Montull Rué

Doug Easton va néixer el 1907. Quan tenia només 15 anys d'edat, en circumstàncies fortuïtes, James Douglas Easton, es va convertir en un entusiasta del tir amb arc. Fou en la tardor de 1921 que estava caçant prop de casa seva a Watsonville, a l'estat de Califòrnia, quan una escopeta que estava recolzada en un cotxe va caure i es va disparar ferint seriosament Doug en les dues cames. Durant l'any següent va estar confinat entre l'hospital i casa seva casa mentre es recuperava de l'accident.

Llavors un amic, per ajudar a Doug a passar el temps, li va regalar una còpia d'un nou llibre escrit pel Dr. Saxton T. Pope anomenat "La caça amb l'arc i la fletxa" i Doug Easton quedà enormement fascinat amb el tir amb arc. Tant fou la fascinació que, tan aviat com va poder, va començar a elaborar arcs de fusta de teix i fletxes de fusta de boscos de gra recte com el cedre i pi.

El seu excel·lent treball va ser reconegut amb rapidesa, especialment les seves fletxes, que aviat van ser considerades com les millors fletxes de torneig a tot el país.

Un fet curiós i agradable li va succeir als 17 anys. Doug es trobava al Golden Gate Park de San Francisco, on assistia a una filmació d'una ronda de tir amb arc, quan un home gran se li va apropar i el va felicitar per la seva artesania  Doug Easton li va donar les gracies i tot fent-li una encaixada de mans li digué que devia la seva feina a un llibre escrit per Saxton T. Pope. Moments més tard va saber que aquell home que li va allargar la mà i amb el que havia estat conversant, no era altre que el seu mentor, el mateix Dr. Saxton T. Pope

En 1922, Doug Easton va començar l'elaboració d'arcs personalitzats i fletxes de fusta de cedre a Watsonville. Tot i que ell produia les millors fletxes de cedre, utilitzades per els campions de tir amb arc de l'època, estava frustrat amb la inconsistència i la manca d'uniformitat dels eixos de fusta de les mateixes.

L'èxit de tir amb arc es va transformar per a Doug en un incipient negoci de fabricació que va seguir creixent fins que el 1932, quan el seu negoci 'havia superat la seva ubicació a Watsonville, es va traslladar a Los Angeles.

Durant aquest temps a Los Angeles, Doug va fer molt bons amics relacionats amb el tir amb arc com el famós bowhunter (caçador amb arc) i actor de Hollywood, Howard Hill. Resulta que Howard vivia prop del carrer on Doug tenia el seu negoci. Howard Hill i gairebé qualsevol altre arquer seriós i de prestigi ara estaven disparant fletxes de fusta de Doug.

Doug també es va decidir també a provar sort en la fabricació de puntes de caça per al seu negoci de tir amb arc durant l'any 1932. El disseny Broadhead fet per Doug era un disseny amb un cap forjat, actualment molt escàs per als col·leccionistes i que es pot trobar tant en la varietat Round Shoulder com en la varietat Bat-Winged Shoulder


En 1938, Doug va experimentar amb un altre disseny de punta de caça, que utilitza una fèrula d'alumini, i una fulla de pues. Aquesta punta de caça es coneguda com el Easton Barbed Aluminum. Aquesta Broadhead ("punta gran" en el món del tir amb arc) esta classificada com una de les més rares broadheads. conegudes per tots els col·leccionistes.

En la fabrica de Los Angeles fou on  Doug va fixar la seva atenció en l'alumini, com a recerca d'una alternativa a la fletxa de fusta, començant l'any 1939 amb la fabricació de fletxes d'aquest material. La resta, com es veurà, és història del tir amb arc doncs la popularitat dels eixos d'alumini Easton ràpidament s'estengueren i van créixer durant les dècades successives.

Un grapat de fletxes d'alumini de la primera sèrie de fletxes metàl·liques, fetes per Doug durant el primer any en aquest nou edifici, van ser donades a l'arquer Larry Hughes, el campió local. Larry va disparar aquestes fletxes amb molt èxit en diversos torneigs fins que al 1941, Larry va refermar a Doug que els seus instints sobre aquest material d'alumini eren correctes quan va guanyar el Campionat Nacional amb aquestes noves fletxes de metall.

Amb tot això, la Segona Guerra Mundial estava en la seva fase més vigorosa i l'alumini ja no estava disponible per a res que no estigues relacionat amb la guerra. Aquest fet va provocar que Doug posés fi als seus esforços per a perfeccionar aquesta nova fletxa fins al final de la guerra.

En el 1946, amb la guerra ja finalitzada de feia gairebé un any, l'alumini tornava a estar de nou a disposició del públic en quantitats suficients per que Doug comences de nou la seva recerca. No va passar molt de temps per que Doug desenvolupés un nou enduriment especial i el procés tèrmic que va donar lloc al primer eix de la fletxa d'alumini Easton marca registrada, el 24SRT-X.

En 1953, Doug estava ja segur de la seva capacitat per guanyar-se la vida en aquest negoci i va decidir que era el moment d'inscriure l'empresa sota el nom de Jas.D. Easton Archery.

Sorprenentment, Doug Easton va manegar aquest negoci en creixement per si mateix amb l'ajuda de la seva esposa, el seu fill petit James i alguns ajuts ocasionals a temps parcial, fins que al 1956 va contractar als seus dos primers empleats a temps complet. L'èxit de la 24SRT-X va ser tan ràpid en arribar que el 1957 Easton Archery ja s'estava quedant sense espai, i es va mudar de nou, aquesta vegada en un nou edifici de 10.000 metres quadrats a Van Nuys.

Doug Easton mai es va adormir en els llorers, El seu caracter inquiet el va dur a continuar experimentant amb un eix de fletxa d'alumini encara millor. En 1958, aquest esforç es va traduir en la introducció del millor eix de fletxa més venut de tots els temps, el XX75. De nou ja en el 1966, l'obra de Doug va aportar una altra nova innovació en eixos de fletxa, el popular X7.

Doug es va mantenir actiu en el negoci que porta el seu nom fins a la seva mort el 31 de desembre de 1972, un total de cinquanta anys després de fer el seu primer arc de teix i fletxa de cedre després de llegir un llibre que li va regalar un amic durant una estada a l'hospital. A la seva mort el substituí en l'empresa el seu fill James.




Cap comentari:

Publica un comentari