divendres, 29 de gener de 2016

ARTHUR YOUNG; LES BASES DE L'ÈTICA DE LA CAÇA AMB ARC

Per: Jaume Montull Rué

Arthur H. Young, o Art com era més conegut, va néixer 17 agost 1883 a Kelseyville, Califòrnia, sent el quart de cinc fills. El seu pare, William Gaylord Young, va ser professor d'escola, empresari i veterà de l'Exèrcit de la Unió que es va instal·lar a Kelseyville quan es va traslladar a l'oest en 1881.

El jove Art Young assistia a una escola secundària de Sant Francesc quan la mort del seu pare va requerir el seu retorn a casa per ajudar a administrar el negoci familiar. En els voltants de Kelseyville abundava la vida silvestre pel que Art i els seus germans passaven el seu temps lliure fent acampades i practicant la caça i la pesca. Ràpidament va dominar el rifle i la pistola cosa que provocà amb el temps que competís en torneigs per l'Olympic Club de San Francisco.

En aquests primers anys Art va aprendre a tocar el violí començà a desenvolupar l'hàbit de portar una versió abreujada de l'instrument en les seves excursions, viatges i acampades. També es va interessar per la natació destacant en les distàncies de 220, 440 i 880 iardes (1 iarda = 0,9144 metres) guanyant dues vegades el Campionat Occidental. Segons es diu estava imbatut en els torneigs en que va participar i estava entrenant per als Jocs Olímpics quan les circumstàncies familiars el van obligar a la seva retirada.

Amb el negoci de la família Art es va traslladar a San Francisco i va agafar una feina al diari Call San Francisco on romandria durant 14 anys. Mes tard va conèixer Will Compton que era la persona responsable de l'ensenyament a joves de l'art de tir amb arc qui fou el qui el va presentar al doctor Saxton T. Pope i a l'indi Ishi.

Segons Cassius Styles, Art Young va ser el millor tirador del grup, "Va ser un dels pocs homes que he vist que era realment un mestre amb un arc de caça de 80 lliures. No perquè estava dotat d'una gran força si no que va demanar aquest tipus d'arc que no fos feble per a practicar amb molta persistència. Era un violinista amb prou talent per donar recitals sencers amb la mateixa mà que dominava el seu pesat equip de tir amb arc. El seu tir era tan artístic com un recital, i gairebé tan emocionant".

Tant Young i el Dr. Pope van començar a fer arcs de teix del Pacífic i tots dos van portar arcs de teix a la caça d'óssos grizzly a Wyoming. Dels sis óssos grizzly caçats, només un enorme grizzly que va caçar Young amb una sola fletxa ben col·locada va requerir d'un tret de rifle per acabar amb ell.

Art Young també va ser un consumat escriptor i és una pena que mai va publicar un llibre que narrés les seves aventures i experiències. Però, no tot està perdut donat que Young va escriure i publicar alguns articles excel·lents. L'article "Killing Power of the Feathered Shaft" de Young escrit al març de 1935 per a Sports Afield ofereix el seu punt de vista sobre moltes de les seus grans aventures.

El Dr. Pope seguiria utilitzant teix del Pacífic com la seva fusta d'elecció, però en algun moment de la dècada de 1920 Art Young va començar a experimentar amb fusta de Osage amb el seu color taronja característic. Va obtenir el seu osage d'E.F. Pope (sense relació amb el Dr. Saxton Pope), un conegut distribuïdor de motllures de qualitat i pals de osage de Woodville, Texas. Per a tenir una visió detallada d'aquests arcs, s'ha de fer un cop d'ull a l'article de Joe St. Charles, "Arcs d'Art Young" en l'edició de juny / juliol de 1995 de la tradicional publicació Bowhunter.

En 1922 i 1923 Art Young va viatjar a Alaska acompanyat del càmera Jack Robertson. No portava cap arma de foc doncs confiava únicament en el seu arc llarg (longbow) de osage  per tota protecció. Young va caçar ovelles de muntanya, cabres de muntanya, ants i un ós bru d'Alaska a l'illa de Kodiak. Moltes d'aquests caceres van ser capturades en una pel·lícula que més tard seria  publicada sota el títol d'Alaska Adventure que captivaria Fred Bear una vegada la va visionar.

Qui pot oblidar mai aquest fascinant situació d'Art Young com a protagonista "estava a Alaska, dret en un prat d'herba alta, prop dels rifles de caçar salmó, amb quatre grans óssos Kadiaks a punt de jugar amb ell al croquet, i només tenir el seu arc muntat amb el qual protegir-se a si mateix i a l'home de la càmera. Tot i que va disparar, un d'ells, una femella, es va començar a aixecar fins a posar-se dreta. Molt afortunadament va canviar d'opinió quan va veure la fletxa d'Art situada sota el seu enorme company, va girar i va desaparèixer en la mala herba. Si aquesta grizzly no s'hagués desviat mai haguéssim pogut veure la pel·lícula amb aquest punt de frescor i habilitat increïble. "

El Dr. Pope va incloure també un capítol sobre les aventures a 'Alaska de Art Young en la segona edició del seu llibre La caça amb l'arc i la fletxa, publicat el 1925. Segons Young, des de que va assumir el joc de la caça amb arc i fletxa, va haver de lidiar amb un grapat d'escèptics quan es tractava de l'eficiència de l'arc llarg, "Al principi els arquers caçarem esquirols i conills, i els escèptics ens van dir que no podíem matar cérvols. Vam matar cérvols, i vam elevar l'aposta fins a l'ós. Així doncs, d'aquesta manera, a través de la llista ens vam anar donant compte que es podia matar tota mena de especie americana de manera justa, incloent l'ós grizzly dels nostres Rockies i el grizzly marró d'Alaska ".

Sobre el tema d'abatre un lleó africà amb l'arc llarg va ser pensat a Califòrnia en 1924 quan Art Young, Saxton Pope i Stewart Edward White estaven gaudint d'una sessió itinerant. Suposo que la resposta va ser "Per què no?" donat que el 6 de març de 1925, el trio d'arquers va salpar de Nova York cap a Mombasa, Àfrica.

Van arribar un mes després i el Safari va començar de debò produint dos llibres i una sèrie d'articles en Field and Stream. Ràpidament es va fer evident que l'arc no era l'arma ideal per a despatxar els lleons de prop, però donades les condicions adequades, les qualitats letals d'una punta aguda de caça ben situada era més que adequada. Un total de set lleons van ser abatuts amb l'arc llarg, juntament amb un altre número que va haver de ser abatut amb un rifle.

El mes destacat del Safari va ser Young que va aconseguir abatre un gran lleó mascle d'edat adulta. El lleó va ser atret en un esquer i tots dos Young i el Dr. Pope dispararen les seves fletxes en ell a una distància de menys de 12 iardes on només Young fa fer diana. La següent és la versió de Young d'aquest gran moment. "Lenta i silenciosament muntem els arcs i col·loquem les nostres fletxes sobre les cordes. Ens vam aturar quan les fletxes estaven del tot muntades i l'acer tocava ja les nostres mans esquerres. A un senyal donat les fletxes brillaven on era el lleó.!Wowie i una altra vegada dic wowie! Hauria d'haver vist l'acció! Home! Home! Com aquest vell noi de llarga crinera va caure de peu enfrontant-nos en un sol moviment al mateix temps que deixava escapar un rugit que ens glaçava la sang. És va sacsejar una estona. Ràpidament va mirar al seu voltant per a carregar contra alguna cosa. Ens vam quedar quiets. En no veure res per carregar, va arrencar a córrer i va caure a setanta-nou passos de distància. Immediatament es va recuperar fent un quadrat amb seus peus, a punt per a fer quelcom, i després va caure cap endavant mort. Calculem que va viure menys de deu segons després d'haver estat colpejat amb la fletxa".

El 1926 Young es va embarcar en una expedició a Groenlàndia amb un jove George P. Putnam al Morrissey, capitanejat per Bob Bartlett. Va ser en aquest viatge, ben documentat per Putnam en el seu llibre David Goes To Groenlàndia (1926), que Young va caçar morsa i l'ós polar. Aquests animals van ser abatuts mentre nadaven, un fet que no fa res per disminuir els èxits de Young durant aquesta expedició. Després de llegir la interpretació de Young de l'episodi amb la morsa, poc dubte ha de romandre sobre l'equitat de desafiar una morsa dins un petit bot amb arc i fletxa. "Salvatgement la morsa situar la proa del nostre vaixell entre les seves aletes davanteres i amb un ràpid moviment del seu cap enfonsà els seus ullals pel costat de l'embarcació no molt lluny de les canyelles. Ràpidament va retirar les seves armes fora dels forats esquinçats i com un flaix va girar el cap i els ullals de la manera més hàbil a la dreta i va estavellar de nou els dos ivoris llargs a través de l'altre costat de la llanxa. Vaig agafar la llança per a donar una punxada a la furiosa bèstia, però, afortunadament, la fulla de tall era a l'altre extrem del mànec. Com no volia córrer el risc de bolcar la llança després d'haver vist la rapidesa amb què podria funcionar la grua, vaig fer servir tota la meva força per seguir debilitant-la, lluitant contra el monstre fora de la nostra nau."

Amb poc més per aconseguir de la caça amb l'arc llarg, Art Young es va acomodar en la rutina de la docència treballant amb la joventut d'Amèrica. En algun moment dels anys trenta es va traslladar a Homewood, Illinois, on va treballar, en 1934, a la fira del món a Chicago, així com va continuar també les seves conferències.

Al febrer de 1935, Young va contactar amb el seu amic Paul Klopsteg que també residia a la zona de Homewood i el va convidar a reunir-se amb Sasha Siemel. Klopsteg era un dels dos forasters convidats a escoltar les conferències i demostracions donades per Young i Siemel aquella tarda. Klopsteg va tenir l'instint de portar amb ell la seva còpia de "Archery" de Robert Elmer conseguint un autògraf al final d'aquella memorable ocasió.

Tres setmanes més tard Art Young va ser ingressat a l'hospital amb un trencament de l'apèndix i va morir per complicacions d'una peritonitis, el matí del dimarts 26 febrer de 1935.

"Parlar d'Art Young és parlar en primer lloc d'un home a la vegada que un veritable esportista i un arquer caçador consumat". Aqueta seria potser la millor definició possible d'Art Young, una declaració simple però potent escrita per Leonard K. Osberg en algun moment de la dècada de 1930. Art Young bé podria haver estat l'últim gran heroi americà com diu Osberg, "Amb una valentia magnífica i amb l'habilitat que només ell tenia, Art Young ha entrat a les fronteres més salvatges del món assolint amb l'arc i la fletxa sense conèixer cap altra figura en la historia que ho hagués fet"






dijous, 28 de gener de 2016

ELS ARQUERS TAMBÉ PARLEN: RAMÓN MARCO BONASA

Per: Jaume Montull Rué

Un altre arquer que ha arribat a aquest món del tir amb arc des de la vessant de la recreació històrica medieval

Nom de l'arquer i sobrenom que rep dins el tir amb arc:
RAMÓN MARCO BONASA - MON
Edat: 36 anys
Temps que porta com arquer: Des del 2009
Associació o Club al que pertany: Club de tiro con arco Quicena i A.C.H.A (Asociación Cultural Historica Aragonesa)
Pàgina web de l'associació o Club al que pertany: http://arquerosquicena.blogspot.com.es/ i http://achamedieval.es/

25 senzilles preguntes

1. Com decideix ser arquer, fou meditat o tal vegada la curiositat de provar alguna cosa nova:

Vam començar dins la recreació medieval i posteriorment uns grans amics van acabar de ficar-nos el "cuquet".

2. Quin es el tipus d'arc que fa servir més habitualment:

Recorbat tradicional en tirades i torneigs i Longbow anglès en les recreacions històriques.

3. Amb una frase breu, quin sentiment li produeix sentir-se arquer:

Una forma de vida amb la natura de teló de fons i un gran companyerisme.

4. Quants arcs té a casa seva. Descrigui’ls, modalitat, etc:

Recorbat tradicional Old Tradició Alpha de 40 lb, recorbat olímpic Yamaha monoblock de 55 lb, Arc Mongol Grözer de 40 lb, Arc Longbow anglès artesà de 41 lb i diversos arcs d'iniciació que per pena segueixen a casa penjats.

5. La pregunta més estranya per part d’un espectador quan està tirant amb arc:

Ets Robin Hood? Resposta d'un company: Més aviat Robin Hulk.

6. Breument, una anècdota curiosa que hagi viscut amb el tir am arc:

El triangle misteriós de Quicena: tot i tenir un camp perfectament acotat i amb merlets de sorra bastant alts, sempre hi ha alguna fletxa que es transmaterialitza i mai més torna a aparèixer.

7. Amb quin tipus de personatge arquer real, històric o de ficció se sent més identificat i per què:

Fluellen de Gal·les: Valent sergent d'arquers a la batalla d'Agincourt, per la seva empenta, tècnica i compromís.

8. El seu millor moment amb un arc a la mà:

La primera vegada que en el terreny de casa meva, la meva dona i jo, vam agafar els nostres arc d'iniciació. Aquí va començar tot i el millor va ser fer-ho en parella.

9. Que guarda més en el seu armari, roba d'arquer o roba de carrer:

En realitat roba històrica de arquer medieval.

10. La fletxa o la ploma d'escriure, esculli a entre aquests dos objectes com a arma més letal:

La ploma, ja que amb la paraula es conquereixen regnes

11. La seva tirada o competició favorita:

Tirada dels Innocents al camp dels nostres amics d'Olivella.

12. El perquè de ser arquer:

Llibertat, natura i companyerisme. Així com provar-se a un mateix en cada competició.

13. Bosc, camp, sala, aire lliure, quina modalitat prefereix:

Practico totes les modalitats, però em decanto pel bosc.

14. Robin Hood, Guillem Tell o un indi, quin terme ha escoltat més vegades mentre tira amb arc:

Robin Hood, guanya per golejada.

15. Un plaer de ser arquer:

És un plaer ser arquer quan et trobes envoltat de tiges, plomes i puntes, quan comences a canviar pesos, distàncies i spins fins a trobar l'ideal. Quan al matí proves teu equip i el vol és perfecte.

16. Que afegiria al tir amb arc en el nostre país:

Més unió i organització entre clubs.

17. Per el contrari que trauria:

Els egos.

18. En una paraula, com catalogaria l’estat del tir amb arc en aquest país:

Subestimat.

19. Alguna cosa referent al tir amb arc que cregui deuria ser més considerada:

És un esport per a totes les edats i com a tal, hauríem apropar-lo a grans i petits i sobretot, la seguretat i el coneixement i manteniment per part de cada arquer del seu propi equip

20. Esculli entre aquests mètodes de comunicació la millor forma d’entendre el tir amb arc (Literatura, Documentals, Cinema, Boca a boca, Conferències, Exposicions, Manuals):

La pròpia experiència i els companys.

21. Respon a la anterior pregunta afegint-hi a les opcions la de experimentar per un mateix el tir amb arc:

Exacte, en la meva opinió pots llegir i veure molts tutorials, però si un no practica ni pateix les fallades les fletxes mai volessin com i on volem.

22. Per què recomanaria el tir amb arc:

És un gran esport el qual et convida a superar-te i practicar. Fomenta la companyia i no exigeix ​​molt.

23. Quan entrena, prefereix fer-ho sol, per a estar més concentrat o amb companyia:

Sempre en companyia, ningú neix après i els consells són molt bons.

24. Si no hagués estat arquer, quin esport l'agradaria fer:

M'agrada molt el esgrima, escalada, esquiar, patinar, tinc un llarg etcètera.

25. De manera lliure, voldria afegir quelcom sobre el tir amb arc:

No és més bon arquer per millor equip que ports, l'important és conèixer-lo i saber com i on usar-lo.
Practicar, practicar i practicar



divendres, 22 de gener de 2016

FRED BEAR; EL PARE DE LA CAÇA AMB ARC

Per: Jaume Montull Rué

Fred Bear va neixer un 5 de març de 1902, a Waynesboro, Pennsilvània, Originalment Fred es va dedicar a treballar per a la indústria de l'automòbil a Detroit, El 1927, a l'edat de 25, una visita casual al Teatre Adams a Detroit va canviar el curs de la vida de Fred Bear i de l'esport del tir amb arc. En el teatre, Fred va veure una pel·lícula titulada "Alaska Adventure", que descriu les gestes de caça amb arc d'un californià anomenat Arthur Young. Aquesta pel·lícula va captivar Bear i quan finalment es va reunir amb Art Young, la seva permanent recerca de la caça amb arc va començar de debò.

Fred Bear va començar la caça amb arc en 1929 amb un arc tallat d'osage taronja. Sis anys després, per fi caçava un cérvol cua blanca, el primer de molts animals de caça major que finalment va abatre amb un arc i fletxa.

També va abordar el tir amb arc amb diana, guanyant el campionat estatal de Michigan en 1934, 1937 i 1939. En aquests dies, Bear bullia en idees sobre aquest esport en un circuit espectacle, demostrant les seves habilitats de tir en les exposicions a les principals zones urbanes com Chicago i St. Louis.

El 1933, Bear encara estava treballant a Detroit amb la producció de materials de publicitat per a les empreses automobilístiques però encara seguia molt atent a la inspiració rebuda pel gran Art Young i la vida a l'aire lliure el que feu que a hores no laborals aprengués a elaborar els seus propis arcs, fletxes i cordes. Molt aviat, aquest projecte després es convertiria en la coneguda empresa Bear Archery.

Pocs noms són sinònim de caça amb arc i de la indústria a l'aire lliure com Fred Bear àmpliament considerat com "el Pare de Caça amb arc," la llegenda de Fred Bear ha crescut amb el temps a causa de les seves habilitats sense igual en el camp, així com el seu paper en la creació d'una de les empreses líders en la caça amb arc al món.

No hi ha cap tirador amb arc que hagi influït tant en aquest esport com ho va fer Bear, i és probable que cap caçador o fes mai. Fred Bear es va convertir en un pioner en el món de tir amb arc, guanyant patents d'eines com la punta de caça Razorhead, el modern guant de tir, l'arc reforçat amb fibra de vidre i el buirac d'arc, material i eines que son utilitzades per caçadors amb arc a tot el món.

Potser un dels invents més impressionants de Fred Bear es l'arc tradicional desmuntable, un disseny que li va costar 20 anys per a perfeccionar, des de 1947 fins a la seva presentació en l'any 1967, temps durant el qual va provar nombrosos prototips fins que va quedar satisfet amb una producte que seria assequible per a l'arquer mitjà.

"Cal assegurar-se que està escoltant al client i Fred Bear era molt bó escoltat al client", va dir Neil Byce, director d'operacions de Bear Archery.
"Si vostè camina a través de la instal·lació d'avui, veurà en les parets ... els 10 manaments de Fred Bear encara vius per tothom", va dir Jack Bowman, president de Bear Archery. "I creiem que el client és el número 1."

A més d'ajudar a dissenyar i produir productes de tir amb arc revolucionaris, Bear va demostrar ser un dels millors arquers del país, obtenint el campionat de tir amb arc en diana de Michigan en 1934, 1937 i 1939. Bear es va fer un nom per si mateix en l'Estat dels Grans Llacs, ajudant a crear la primera temporada de caça amb arc de Michigan en 1937, fet que va portar a altres estats a seguir el seu exemple.

"Era un tipus que tenia una forma de modelar la política i la natura d'una manera que no ofenia a ningú", va dir Don Dvoroznak, CEO of Ripcord Arrow Rest. "Fred Bear era un cavaller en tot el que havia fet mai. Era respectat i era considerat com un home d'honor, i crec que d'aquesta manera ètica que promoure l'esport, i la manera ètica en que va mostrar l'esport quan va començar el rodatge, crec que va preparar l'escenari per fer les coses bé ".

Amb els anys, Bear es convertiria en una llegenda internacional de la caça amb arc, la lluita contra totes les formes de joc perillós amb el seu fidel arc i fletxa. Ós va trencar sis diferents rècords del món de tir amb arc per a diverses espècies d'Alaska gran joc ós marró, caribú-àrida terra, caribú de muntanya, Canadà ants i ovelles pedra.

Desitjant estar més a prop del seu territori de caça amb arc favorit i de pesca amb mosca, Bear va traslladar la seva planta de tir amb arc de Grayling, Michigan, el 1947. Situat entre el AuSable State Forest i el Huron National Forest, va ser una ubicació ideal per a la seva empresa de productes de caça. Per a Bear i la seva companyia, la dècada dels 50 i els anys 60 van ser anys de creixement, una autèntica muntanya russa.

El 1952, per exemple, immediatament després de la introducció dels arcs Grizzly, els primers arcs veritablement produïts en massa en la història de tir amb arc. Poc després va arribar la línia d'arcs Bear Kodiak  i en 1961 el Tamerlane. Fred amb Glenn St. Charles va ser pionera en el Pope & Young Club i Fred fou un membre de la primera Junta de Directors. Amb l'arribada dels arcs compostos, Bear va introduir el seu famós Whitetail Hunter i la resta és història.

El seu aprenentatge i saber de la caça també va resultar mortal per a les espècies més difícils d'aconseguir en tot el món. El 1963, va caçar un tigre de Bengala durant un viatge a l'Índia. A l'any següent, va abatre un elefant de 4 tones a 36,5 metres durant un viatge a l'Àfrica. Va tornar a l'Àfrica el 1965, obtenint el segon lleó mascle mai caçat amb tir amb arc i fletxa, el primer va ser presa per ni més ni menys que Art Young, així com també un búfal del Cap. Finalment, el 1966, Bear va ser capaç de caçar un ós polar, el seu tercer intent a la bèstia difícil d'assolir, durant una cacera que més tard es va presentar a l'ABC The American Esportsman

Al acostar-se a la jubilació li van començar a ploure els honors. El 1966, el seu geni inventiu i tenacitat promocional va ser reconegut per la seva inducció en el Saló de la Indústria Articles Esportius de la Fama. Atorgat WH Medalla Compton del NFAA d'Honor. Fred Bear va ser membre de l'exclusiu Explorer's Club, el Boone & Crockett Club (fundat per el President Theodore Roosevelt), el Safari Club International, el Pope & Young Club i el Outdoor Writer's Association of America..

El 1970 es va fundar el Fred Bear Sports Club que s'obriria al públic dos anys més tard. El 1973, Fred Bear va ser nomenat membre fundador del Saló de la Fama de Tir amb Arc, juntament amb el gran Howard Hill, Ben Pearson, Ann Weber Hoyt, Maurici Thompson, Russ Hoogerhyde i Karl Palmatier.

La colecció completa de Fred Bear de caça amb tots els seus artefactes, trofeus i records no cabia comodament al vestíbul de la seva oficina, i així en 1978 Bear Archery es va mudar a Gainesville, Florida, i el museu va obrir les seves portes en l'àrea de recorregut públic de la nova planta.

L'experiència de tir amb arc de Fred Bear a resultat ser un recurs valuós per als arquers i caçadors, que van prendre en la saviesa de Bear a través de la seva sèrie de pel·lícules a l'aire lliure, programes de televisió, llibres i articles de revistes que aspiren.


Encara que la companyia que va fundar se li escapa a finals de 1960, Bear es va mantenir activament involucrat en el disseny de productes i la promoció de l'esport que estimava fins a la seva mort a Gainesville, Florida, el 27 d'abril de 1988. Tenia 86 anys d'edat. La seva llegenda continua sent tan imminent com ho va fer en dècades passades. Avui en dia, els esportistes el recorden amb afecte com un pioner de caçadors amb arc a tot el món. El títol de "el Pare de Caça amb Arc", és un merescut homenatge a una llegenda a l'aire lliure, i el seu exemple és un que ha de ser venerat per arquers de tot el món.




dijous, 21 de gener de 2016

ELS ARQUERS TAMBÉ PARLEN: JOSEP SÁNCHEZ LAMARCA

Per: Jaume Montull Rué

Una setmana més i un nou arquer que es confessa en el nostre bloc. De tots és ben conegut


Nom de l'arquer i sobrenom que rep dins el tir amb arc:
JOSEP SÁNCHEZ LAMARCA - BOSQUI
Edat: 64 anys
Temps que porta com arquer: Des de 1992
Associació o Club al que pertany: Club Arquers Dosrius i Club Català Tir amb Arc.
Pàgina web de l'associació o Club al que pertany: http://www.arquersdosrius.org/club  i   http://ca-es.facebook.com/CCTACanPique/

25 senzilles preguntes

1. Com decideix ser arquer, fou meditat o tal vegada la curiositat de provar alguna cosa nova:

Com delegat d'esports de l'empresa on treballava, l'any 1992 vaig rebre la informació de la inauguració de el poliesportiu de Sant Martí, hi vaig anar buscant una pista per l'equip de futbol sala i vam acabar varis companys/es, fent un curs d'iniciació de tir amb arc amb l’Angelo Gil. Després vaig treure una entrada pel tir amb arc a les olimpíades de Barcelona i va coincidir amb la final masculina per equips, on l'equip espanyol va guanyar la medalla d'or. Després durant les vacances d'estiu, estava estirat a la piscina del club social de La Molina i a l'aixecar-me de la tovallola, just per davant meu, passava un home vestit d'indi amb un buirac a l'esquena ple de fletxes amb plomes de molts color i amb un arc com el del Robin Hood, sí, era el Jordi Durall, vaig parlar amb ell, be, més aviat vaig estar escoltant la seva filosofia del tir amb arc jeje, i em va portar a fer un recorregut pel circuit de bosc amb dianes 2D. Em va entrar el tir de bosc per la vena, tant fons que, vaig deixar el tennis de competició interempreses i l'esquí. Seguidament vaig anar a la FCTA a buscar informació i em vaig fer soci junts amb 3 companys del treball, del Club Arquers Dosrius. Al 2000 també del CCTA.

2. Quin es el tipus d'arc que fa servir més habitualment:

L'arc recte (longbow amb finestra) i l'arc nu. Els utilitzo un any cadascú, així els tinc frescos i com monitor, això em va bé per les classes de perfeccionament.

3. Amb una frase breu, quin sentiment li produeix sentir-se arquer:

El contacte amb la Natura i el plaer de caminar pel bosc. Desconnexió, plaer, superació.

4. Quants arcs té a casa seva. Descrigui'ls, modalitat, etc:

Tres arcs, l'últim arc recte desmuntable que m'ha fet Diomar Bows, un arc nu Win-Win i un mongol que, em van regalar la Vicen i el Lechu quan van estar (Lechu seleccionat), al mundial FITA3D del 2007, a Sopron/Hongria, després de dos anys de posar-les-hi un arc a la ma. Quan canvio d'arc, em venc el que no utilitzaré, be per canvi de potència o tipus d'arc.

5. La pregunta més estranya per part d'un espectador quan està tirant amb arc:

No en recordo cap. Han estat sempre positives i amb interès.

6. Breument, una anècdota curiosa que hagi viscut amb el tir am arc:

Suposo que a més d'un/a l'hi haurà passat. Sortir d'hora de casa i arribar al camp de tir i haver-te deixat les fletxes a casa.

7. Amb quin tipus de personatge arquer real, històric o de ficció se sent més identificat i per què:

Amb Robin Hood, per que es mou pel bosc i defensa al poble davant d'un govern opressor.

8. El seu millor moment amb un arc a la mà:

Quan relaxo els dits de la corda i surt la fletxa. Una sensació única.

9. Que guarda més en el seu armari, roba d'arquer o roba de carrer:

Roba de carrer.

10. La fletxa o la ploma d'escriure, esculli a entre aquests dos objectes com a arma més letal:

Físicament, la fletxa. Emocionalment, la ploma.

11. La seva tirada o competició favorita:

Qualsevol campionat de Catalunya. Per mi és un honor i un plaer poder-hi participar.

12. El perquè de ser arquer:

Per que ara és l'esport que més em satisfà.

13. Bosc, camp, sala, aire lliure, quina modalitat prefereix:

Bosc (sobretot el 2D), camp i sala, per aquest ordre.

14. Robin Hood, Guillem Tell o un indi, quin terme ha escoltat més vegades mentre tira amb arc:

El de Robin Hood.

15. Un plaer de ser arquer:

El trobar-me amb amics i amigues que practiquem amb la mateixa il·lusió el tir amb arc.

16. Que afegiria al tir amb arc en el nostre país:

Que l'accés als campionats de Catalunya, com es fa a altres esports, sigui segons una puntuació mínima aconseguida a la lliga. Crec que això li donaria més qualitat.
Que sigui obligatori, com es fa a altres esports, competir en la categoria que et correspon per l'edat.

17. Per el contrari que trauria:

Als que se n'aprofiten pel seu benefici personal, com passa per desgracia, a molts altres llocs.

18. En una paraula, com catalogaria l’estat del tir amb arc en aquest país:

A Catalunya creixent. A Espanya crec que estancat. No es millora la competició i la selecció dels membres de la selecció espanyola, crec que es segueix fent malament, s'hauria de fer com es fa en altres països, amb tirades classificatòries un mes abans de les competicions internacionals, així hi anirien els més ben preparats. No és lògic estar seleccionat si participes en varies tirades i fas una bona puntuació a la lliga, si la competició és al juliol o setembre.

19. Alguna cosa referent al tir amb arc que cregui deuria ser més considerada:

Ara, recuperar la llicència catalana.
Esponsoritzar millor als arquers/es que ens representen a les competicions fora de Catalunya.

20. Esculli entre aquests mètodes de comunicació la millor forma d'entendre el tir amb arc (Literatura, Documentals, Cinema, Boca a boca, Conferències, Exposicions, Manuals):

M'inclino per les conferències/xarrades/cursos, ja que permet tenir un contacte més directe amb la gent i així poder explicar més didàcticament el tir amb arc.

21. Respon a la anterior pregunta afegint-hi a les opcions la de experimentar per un mateix el tir amb arc:

Crec que els esports com tir amb arc, que necessiten coordinar varis moviments (com el tennis, golf..), s'han d'ensenyar. Un mateix no el pot aprendre correctament.

22. Per què recomanaria el tir amb arc:

Per les sensacions i satisfaccions positives que aporta. I amés, per que es pot practicar a qualsevol edat.

23. Quan entrena, prefereix fer-ho sol, per a estar més concentrat o amb companyia:

Sol. Encara que si puc tenir l'ajuda d'algu que, sàpiga veure que faig malament, és molt d'agrair la seva ajuda.

24. Si no hagués estat arquer, quin esport l'agradaria fer:

Tennis i esquí alpí i nòrdic.

25. De manera lliure, voldria afegir quelcom sobre el tir amb arc:

En la meva època en el comitè de bosc, a la FCTA vam valorar d’introduir el tir amb arc als col·legis i ara al final, es farà realitat. Crec que això donarà l’impuls definitiu al tir amb arc a Catalunya. També podria ser interessant portar-ho a la tercera edat, ja que és un esport practicable a qualsevol edat.

La satisfacció que he viscut col·laborant junt amb altres persones, a potenciar el tir amb arc a Catalunya. Per exemple, organitzant competicions com la Copa Pirineus (Catalunya, França i Andorra), l’Open de Montjuïc (2D/3D), els campionats de Catalunya infantils/juvenils, on hi van arribar a participar en un d'ells, fins a 50 nois/es i haver inscrit (invitats), a la selecció catalana al campionat de França 3D i quedar segons.


Gràcies Josep, molt bones fletxes !!!


divendres, 15 de gener de 2016

ALBERTO CHICOTE DEL OLMO: L'ARQUER ENTRE ELS FOGONS

Per: Jaume Montull Rué

Alberto Chicote del Olmo va néixer un 23 de juny de 1969 a Madrid., és un cuiner, xef i restaurador, famós per barrejar la cuina tradicional amb les noves tecnologies, sent un dels pioners en la "cuina fusió" tal i com s'anomena aquest tipus de cuina en aquest país i que consistent bàsicament en aplicar tècniques i productes estrangers, preferentment asiàtics, a la cuina espanyola.

Chicote és també un participant freqüent en congressos de gastronomia, així com en presentacions, demostracions i classes magistrals per tot el món i recentment a afegit al seu currículum la faceta de presentador de televisió espanyol on ha tingut grans èxits en l'adaptació espanyola dels programes Pesadilla en la cocina i Top Chef, produïts per Boomerang TV per a Antena 3.

Amb 18 anys va entrar a l'Escola Superior d'Hosteleria i Turisme situada a la Casa de Campo de Madrid. Duant els anys noranta va treballar a la cuina d'alguns dels restaurants més famosos del moment, com ara el Lúculo, amb Ange García, el Sibaris, amb Toñi Vicente, o La Recoleta, amb Belén Laguía

Després d'un període d'aprenentatge a Suïssa, va tenir la oportunitat de conèixer a Salvador Gallego, qui influí molt en la seva cuina. Durant quatre anys va regentar la cuina del «Cenachero», on va reforçar la seva vena reinterpretativa realitzant una cuina andalusa de nova fornada que va comportar-li reconeixement i èxit.

El 1998 va entrar com a chef al restaurant de Benjamín Calles anomenat NODO amb l'objectiu de fusionar la cuina espanyola amb la japonesa. Aquest projecte el va convertir en pioner d'aquesta cuina a Espanya. El 2006 començà a treballar, també com a chef, al restaurant Pandelujo (del mateix propietari), un local amb marcat gust per l'estètica, on va barrejar espais i gastronomia, coordinant el seu càrrec de chef executiu entre els dos restaurants. Durant un temps fou el responsable de la secció de gastronomia de la revista dominical de El País. Va mantenir durant tres anys, al seu torn, una secció dedicada a la cuina al programa de Toni Garrido a RNE, Asuntos propios.

Des de l'any 2012 treballa com a presentador del programa Pesadilla en la cocina, emès al canal de televisió La Sexta. Aquell mateix any fou escollit per La Sexta com a copresentador del programa especial per donar la benvinguda al 2013, juntament amb Sandra Sabatés. Actualment, a més de seguir amb Pesadilla, és jurat i presentador de la versió espanyola del concurs culinari Top chef, a Antena 3.

El 2014 obrí el seu propi restaurant, el Yakitoro, a Madrid.

Ha rebut diversos premis, com ara el de Cocinero del año del congrés Madrid Fusión, i Cuiner de l'any 2006 per l'AMER, premi AURA als cuiners més innovadors, Chef del restaurant de l'any 2011 per El Mundo, Premi Madrid Fusión als millors creadors de la dècada, etc.

També ha estat considerat millor presentador de Tv per TV Rioja 2013, Premi Nècora 2013 al personatge gastroviatger, Premi Qvemos 2013 i Premi del FesTval 2013 a Pesadilla en la cocina com a programa revelació.

Entre les aficions de Alberto Chicote, a part de la cuina, en coneixem dues. Una es el rugbi, doncs sembla ser que de més jove havia jugat amb l'actor Javier Bardem a la selecció de Madrid

L'altra es el tir amb arc on el famós cuiner es desfoga tirant a l'arc els caps de setmana en un gran alzinar de la serra madrilenya amb "Arquers de Madrid". 

En una recent entrevista amb Olga Viza per el diari Marca se'n feu creus quan una periodista tan especialitzada com Viza li contestà: "Li confesso que desconeixia aquest esport." referint-se a la modalitat de recorregut de bosc de tir amb arc. Bé i es que no tot es futbol, basquet, fórmula 1 o tennis, per exemple.

Chicote li va explicar llavors que "és un circuit de bosc en 3D
perquè no tires a dianes planes sinó a uns bestioles d'escuma o de plàstic estratègicament situades dins el bosc. Simules aquest acte primitiu de la caça, però, és clar, sense haver de fer mal a cap bestiola. Quan sents parlar del tir amb arc no t'imagines això. El meu cosí Emilio va ser qui em va ensenyar i li vaig dir: "D'on ha sortit això?".

Quan Olga Viza li preguntà, per una broma del seu cosí, sobre si això de l'arc era de frikis després d'un somriure li digué: "És que som molt pocs i tu t'ho fas tot, l'arc el modifiques amb els teus manetes, saps quant mides, quant obres (Chicote obre 27 polzades i mitja). T'adones que si la fletxa fos més pesada volaria millor, així que et compres les puntes i les poses noves, també poses les plomes amb la maquineta a casa teva. Tot això té el seu costat friki. Em diverteix moltíssim."

Una altra pregunta va ser des de quant tirava amb arc? i respongué "Se'n recorda d'aquella fira que posaven per Nadal a la Casa de Camp que es deia Juvenalia? Doncs aquí vaig tirar per primera vegada en un estand de la Federació. Als nens ens deixaven tirar exactament dues fletxes. Jo era un mico de 11 anys. I des de llavors sempre ho vaig perseguir, però no podia assistir als cursos d'iniciació. Fa sis anys el meu germà em va regalar per Reis un curs de tir amb arc i no em va quedar més nassos que fer-ho. Vaig parlar amb el meu cap del restaurant i em va deixar arribar més tard durant quatre caps de setmana.

I l'última pregunta fou si es considera un home amb punteria? "Doncs vist el vist, he de tenir prou bon ull, perquè he de reconèixer que a la vida sempre m'ha anat molt bé, no em puc queixar. I quan no ha anat bé he tingut punteria per redreçar-lo. A mi no m'ha vingut res regalat i he anat bandejant pim, pim, pim. I aquí estic!




dijous, 14 de gener de 2016

ELS ARQUERS TAMBÉ PARLEN: MARIA ELENA SANZ MAGAÑA

Per: Jaume Montull Rué

Molts i diversos son els motius que fan o han fet agafar un arc als nostres arquers entrevistats.
En el cas del següent arquer, en aquest cas arquera, els seus inicis venen marcats per una altra afició totalment compatible, la de la recreació històrica medieval.


Nom de l'arquer i sobrenom que rep dins el tir amb arc:
MARIA ELENA SANZ MAGAÑA - NENI
Edat: 37 anys
Temps que porta com arquer: Des de 2009
Associació o Club al que pertany: Club de tiro con arco Quicena i a A.C.H.A (Asociacion Cultural Historica Aragonesa)
Pàgina web de l'associació o Club al que pertany: http://arquerosquicena.blogspot.com.es/ i  http://achamedieval.es/

25 senzilles preguntes

1. Com decideix ser arquer, fou meditat o tal vegada la curiositat de provar alguna cosa nova:

Quan un dia de recreació medieval, els meus companys em van regalar un arc, sempre m'havia agradat.

2. Quin es el tipus d'arc que fa servir més habitualment:

Recorbat tradicional en competicions i tirades i Mongol històric en recreacions medievals.

3. Amb una frase breu, quin sentiment li produeix sentir-se arquer:

És “guai” practicar un esport divertit.

4. Quants arcs té a casa seva. Descrigui'ls, modalitat, etc:

Recorbat tradicional Samick volcano de 35lbs, Arc Mongol Grözer de 25 lbs, Arc tradicional asiàtic de 35 lbs

5. La pregunta més estranya per part d'un espectador quan està tirant amb arc:

En el cas de la recreació medieval... “Quan us pegueu?”

6. Breument, una anècdota curiosa que hagi viscut amb el tir am arc:

Estant Concentrada a la diana, sentir un soroll de motor, retirar la vista, destensar i descobrir que un incaut en moto havia saltat tots els acotats i muntanyes de sorra per passar just per darrere de la meva diana.

7. Amb quin tipus de personatge arquer real, històric o de ficció se sent més identificat i per què:

Mérida de la pel·lícula Brave, per la seva revel·lia i gust per les fletxes.

8. El seu millor moment amb un arc a la mà:

Quan Els meus companys de A.C.H.A. (Associació Cultural Històrica Aragonesa) em van regalar entre tots el meu primer arc.

9. Que guarda més en el seu armari, roba d'arquer o roba de carrer:

Mentre el seu color sigui rosa és igual que tipus.

10. La fletxa o la ploma d'escriure, esculli a entre aquests dos objectes com a arma més letal:

La fletxa

11. La seva tirada o competició favorita:

Estic entre dues tirades, la dels Innocents a Olivella i el trofeu de Montearagón que realitza meu club, ja que a la primera gaudeixo i en la segona ajudo a que gaudeixin.

12. El perquè de ser arquer:

Perquè m'agrada intentar-me superar diumenge a diumenge.

13. Bosc, camp, sala, aire lliure, quina modalitat prefereix:

Bosc i camp

14. Robin Hood, Guillem Tell o un indi, quin terme ha escoltat més vegades mentre tira amb arc:

Cap dels tres, en el meu cas el terme és Brave, sobretot en recreacions medievals

15. Un plaer de ser arquer:

Quan m'uneixo amb amics

16. Que afegiria al tir amb arc en el nostre país:

Major difusió

17. Per el contrari que trauria:

Egos i superioritats.

18. En una paraula, com catalogaria l'estat del tir amb arc en aquest país:

Desconegut

19. Alguna cosa referent al tir amb arc que cregui deuria ser més considerada:

Els exercicis d'escalfament previs.

20. Esculli entre aquests mètodes de comunicació la millor forma d'entendre el tir amb arc (Literatura, Documentals, Cinema, Boca a boca, Conferències, Exposicions, Manuals):

Exposicions

21. Respon a la anterior pregunta afegint-hi a les opcions la de experimentar per un mateix el tir amb arc:

Cadascú es posa els seus propis límits, experimentar és superar-los.

22. Per què recomanaria el tir amb arc:

És gratificant veure volar les teves fletxes cap a on realment es desitja.

23. Quan entrena, prefereix fer-ho sol, per a estar més concentrat o amb companyia:

Amb companyia.

24. Si no hagués estat arquer, quin esport l'agradaria fer:

Patinar i qualsevol esport relacionat amb la natura.

25. De manera lliure, voldria afegir quelcom sobre el tir amb arc:

És una activitat lúdica, en la qual no només ocupes el teu temps lliure, també t'ajuda a superar-te, estudiar el teu equip, conèixer amics i llocs diferents i com no, practicar una afició històrica que ja des de segles era usada fins i tot per sobreviure pels nostres avantpassats



dilluns, 11 de gener de 2016

CAOL 2016 - TRES CONTRA 3 (10-01-2016)

Per: Jaume Montull Rué
10 DE GENER DE 2016

Una de les tirades fixes que tenim en el club es la tirada per equips recentment anomenada "TRES contra 3" que es una tirada anual que solem fer en el mes de novembre. Donat que en el mes de novembre, entre altres activitats que vam fer, va recaure en nosaltres l'organització de la primera tirada de Lliga Catalana de Bosc 2016 que, també per circumstàncies especials, va recaure a finals de novembre de 2015 motivant el canvi de dates de la tirada per equips.

Per tant aquest passat diumenge dia 10 de gener a les 8:00 del matí el pàrquing i els voltants del club estaven ja atapeïts de vehicles i d'arquers que mentre es saludaven entre ells, anaven preparant els seus arcs i material per el torneig o s'anaven despertant a base de xocolata calenta i cafès dins la nostra caseta.

Mentrestant els membres del club anaven posant els parapets i les dianes per la competició. Aquest tipus de torneig consisteix en l'enfrontament de tots els grups entre sí sent el guanyador del mateix el grup que més punts a obtingut sent la puntuació de 1 si guanya a un grup i 0 si perd contra un grup. Cada grup consta de tres arquers i la distància de tir a diana es de 18 metres.

Amb tot i tothom ja apunt i una vegada arribats també els més mandrosos i tardans es va procedir a fer diverses tandes d'entrenament i escalfament per anar afinant la punteria, agafant consciencia, sensacions i distància del que anava a ser la tirada purament competitiva.


Entre els grups participants d'aquesta edició d'enguany, recordem que el nom dels grups es escollit lliurement per els seus membres, hi figuraven noms com: Los Tri Force, The Arrows, Spin 3, Rompe Flechas, Los Mosqueteros de Olivella, Los Berniflowers, Stress, ARCOFLIS, Elfos d'Olivella, Quicena Troopers, Desorganitzats, Despistats i els Sense Nom.

La competició va ser força interessant i disputada donada la qualitat i el bon nivell dels arquers integrants de cada grup amés que divertida i amb molt bon ambient per part de tothom. Com es normal en tot torneig, la victòria va recaure en el millor grup que val a dir va restar invicte sense perdre cap enfrontament.

Per finalitzar la jornada es va procedir a l'entrega de premis als guanyadors del torneig i com ja és natural es feu per a tots els participants un pica-pica de germanor per continuar i afermar encara més el bon ambient que reina sempre entre els integrants d'aquest esport del tir amb arc.


Més fotos de la tirada a:



divendres, 8 de gener de 2016

WILLIAM SHATNER: UN ARQUER A L'ENTERPRISE

Per: Jaume Montull Rué

William Shatner és un actor, músic, autor i director canadenc nascut a Mont-real, Quebec, un 22 de març de 1931. Com a actor es va fer famós arreu del món i fins i tot esdevingué una icona cultural per la seva interpretació de James T. Kirk, el capità de la nau Enterprise a la sèrie de televisió de ciència-ficció Star Trek, en els períodes 1966-1969 i 1973-1974, i a set seqüeles cinematogràfiques entre 1979 i 1994.

Va escriure una sèrie de llibres sobre les seves experiències fent de Capità Kirk, i també en col·laboració diverses novel·les ambientades a l'univers de Star Trek. Una altra sèrie de novel·les de ciència-ficció seves va ser adaptada per a televisió, mitjà en el que ha seguit treballant. Ha guanyat dos premis Emmy Award i un Golden

La seva vida personal és plena de moltes pujades i baixades doncs se'l considera un personatge peculiar i polèmic.
Entre la gran quantitat de sèries destaquen les seves interpretacions en Juli Cèsar, La zona desconeguda, el Fugitiu, La gran vall, Star Trek, Missió Impossible, Kung Fu, i moltes altres més així també en films com Els germans Karamazov, El judici de Nurenberg, Boomerang, Miss agent especial i totes les pel·lícules de Star Trek per citar-ne unes quantes.

Però William Shatne sembla que també fou un bon arquer i per això l'incloíem en aquesta secció.Sembla ser que a finals dels anys 60, principis dels 70, un bon grapat d'estrelles va preferir el tir amb arc en comptes de jugar a golf. William Shatner, l'astronauta Joe Engle, James Drury, conegut per interpretar el paper de el Virginià a la sèrie The Virginian.i altres famosos de l'època, van ser un dels membres fundadors del club original Fred Bear Sports Club.


William Shatner solia practicar en el rodatge de Star Trek entre les escenes amb el seu arc Jennings, un dels arcs de William Shatner fabricat per Tom Jennings (fet de pal de rosa) i que duu una nota, en la cantonada superior esquerra, que dona les gràcies a Tom per l'arc que hi havia fabricat per a ell. Hi havia el dubte sobre si aquest arc es mostra en un episodi de Star Trek en 1968 o principis de 1969, donat que apareix en un foto de l'època, o era un anunci de Jennings en una revista. Sobre això Tom Jennings va dir que va ser per la sèrie de Star Trek ja que com a prova Shatner porta el seu uniforme de Star Trek i que estaven rodant una escena a la seva botiga de California.

Apart d'arquer, William Shatner, també és un bon esquiador, bus, gran genet, expert en karate i jugador de tennis. Tot i que ha renunciat a la caça, ell li diu amb orgull barrejat i tristesa per l'ós Kodiak (l'ós de Kodiak és la subespècie més grossa de l'ós bru) de 9 peus a qui va disparar amb arc i fletxa i la pell ara cobreix i adorna el sòl del seu estudi.

Sobre la caça d'aquest ós va escriure..."Van trobar l'ós mort en els arbusts. A la llum del sol amb les ombres de les branques que es mouen a través dels animals gegants esquena, semblava com si encara estigués viu i que solament va ser aterridor. Ens va ficar en ell per assegurar-se que era mort .

En aquest moment vaig canviar de ser un caçador a algú que agafar un ocell i deixa que es perdi al sortir per una finestra. Mai he disparat a qualsevol criatura viva de nou. Pel que fa a aquest magnífic animal, la increïble estupidesa del que havia fet només em va humiliar. Em vaig adonar que destruir la vida era destruir part de mi mateix. La vanitat de la mateixa, la idiotesa d'això, però fins que em vaig enfrontar de suportar tenia res a veure amb el coratge."

Per alguns, aquest fet, el va fer considerar com un hipòcrita narcisista. Shatner és vegetarià i des de part de la dècada dels 80 defensa els drets dels animals sent un portaveu de PETA que parla en contra de la caça, però està involucrat amb el negoci de ferradura, sobretot en la indústria del cavall, doncs ha estat un ferrador per més de 20 anys.