ARTHUR YOUNG; LES BASES DE L'ÈTICA DE LA CAÇA AMB ARC

Per: Jaume Montull Rué

Arthur H. Young, o Art com era més conegut, va néixer 17 agost 1883 a Kelseyville, Califòrnia, sent el quart de cinc fills. El seu pare, William Gaylord Young, va ser professor d'escola, empresari i veterà de l'Exèrcit de la Unió que es va instal·lar a Kelseyville quan es va traslladar a l'oest en 1881.

El jove Art Young assistia a una escola secundària de Sant Francesc quan la mort del seu pare va requerir el seu retorn a casa per ajudar a administrar el negoci familiar. En els voltants de Kelseyville abundava la vida silvestre pel que Art i els seus germans passaven el seu temps lliure fent acampades i practicant la caça i la pesca. Ràpidament va dominar el rifle i la pistola cosa que provocà amb el temps que competís en torneigs per l'Olympic Club de San Francisco.

En aquests primers anys Art va aprendre a tocar el violí començà a desenvolupar l'hàbit de portar una versió abreujada de l'instrument en les seves excursions, viatges i acampades. També es va interessar per la natació destacant en les distàncies de 220, 440 i 880 iardes (1 iarda = 0,9144 metres) guanyant dues vegades el Campionat Occidental. Segons es diu estava imbatut en els torneigs en que va participar i estava entrenant per als Jocs Olímpics quan les circumstàncies familiars el van obligar a la seva retirada.

Amb el negoci de la família Art es va traslladar a San Francisco i va agafar una feina al diari Call San Francisco on romandria durant 14 anys. Mes tard va conèixer Will Compton que era la persona responsable de l'ensenyament a joves de l'art de tir amb arc qui fou el qui el va presentar al doctor Saxton T. Pope i a l'indi Ishi.

Segons Cassius Styles, Art Young va ser el millor tirador del grup, "Va ser un dels pocs homes que he vist que era realment un mestre amb un arc de caça de 80 lliures. No perquè estava dotat d'una gran força si no que va demanar aquest tipus d'arc que no fos feble per a practicar amb molta persistència. Era un violinista amb prou talent per donar recitals sencers amb la mateixa mà que dominava el seu pesat equip de tir amb arc. El seu tir era tan artístic com un recital, i gairebé tan emocionant".

Tant Young i el Dr. Pope van començar a fer arcs de teix del Pacífic i tots dos van portar arcs de teix a la caça d'óssos grizzly a Wyoming. Dels sis óssos grizzly caçats, només un enorme grizzly que va caçar Young amb una sola fletxa ben col·locada va requerir d'un tret de rifle per acabar amb ell.

Art Young també va ser un consumat escriptor i és una pena que mai va publicar un llibre que narrés les seves aventures i experiències. Però, no tot està perdut donat que Young va escriure i publicar alguns articles excel·lents. L'article "Killing Power of the Feathered Shaft" de Young escrit al març de 1935 per a Sports Afield ofereix el seu punt de vista sobre moltes de les seus grans aventures.

El Dr. Pope seguiria utilitzant teix del Pacífic com la seva fusta d'elecció, però en algun moment de la dècada de 1920 Art Young va començar a experimentar amb fusta de Osage amb el seu color taronja característic. Va obtenir el seu osage d'E.F. Pope (sense relació amb el Dr. Saxton Pope), un conegut distribuïdor de motllures de qualitat i pals de osage de Woodville, Texas. Per a tenir una visió detallada d'aquests arcs, s'ha de fer un cop d'ull a l'article de Joe St. Charles, "Arcs d'Art Young" en l'edició de juny / juliol de 1995 de la tradicional publicació Bowhunter.

En 1922 i 1923 Art Young va viatjar a Alaska acompanyat del càmera Jack Robertson. No portava cap arma de foc doncs confiava únicament en el seu arc llarg (longbow) de osage  per tota protecció. Young va caçar ovelles de muntanya, cabres de muntanya, ants i un ós bru d'Alaska a l'illa de Kodiak. Moltes d'aquests caceres van ser capturades en una pel·lícula que més tard seria  publicada sota el títol d'Alaska Adventure que captivaria Fred Bear una vegada la va visionar.

Qui pot oblidar mai aquest fascinant situació d'Art Young com a protagonista "estava a Alaska, dret en un prat d'herba alta, prop dels rifles de caçar salmó, amb quatre grans óssos Kadiaks a punt de jugar amb ell al croquet, i només tenir el seu arc muntat amb el qual protegir-se a si mateix i a l'home de la càmera. Tot i que va disparar, un d'ells, una femella, es va començar a aixecar fins a posar-se dreta. Molt afortunadament va canviar d'opinió quan va veure la fletxa d'Art situada sota el seu enorme company, va girar i va desaparèixer en la mala herba. Si aquesta grizzly no s'hagués desviat mai haguéssim pogut veure la pel·lícula amb aquest punt de frescor i habilitat increïble. "

El Dr. Pope va incloure també un capítol sobre les aventures a 'Alaska de Art Young en la segona edició del seu llibre La caça amb l'arc i la fletxa, publicat el 1925. Segons Young, des de que va assumir el joc de la caça amb arc i fletxa, va haver de lidiar amb un grapat d'escèptics quan es tractava de l'eficiència de l'arc llarg, "Al principi els arquers caçarem esquirols i conills, i els escèptics ens van dir que no podíem matar cérvols. Vam matar cérvols, i vam elevar l'aposta fins a l'ós. Així doncs, d'aquesta manera, a través de la llista ens vam anar donant compte que es podia matar tota mena de especie americana de manera justa, incloent l'ós grizzly dels nostres Rockies i el grizzly marró d'Alaska ".

Sobre el tema d'abatre un lleó africà amb l'arc llarg va ser pensat a Califòrnia en 1924 quan Art Young, Saxton Pope i Stewart Edward White estaven gaudint d'una sessió itinerant. Suposo que la resposta va ser "Per què no?" donat que el 6 de març de 1925, el trio d'arquers va salpar de Nova York cap a Mombasa, Àfrica.

Van arribar un mes després i el Safari va començar de debò produint dos llibres i una sèrie d'articles en Field and Stream. Ràpidament es va fer evident que l'arc no era l'arma ideal per a despatxar els lleons de prop, però donades les condicions adequades, les qualitats letals d'una punta aguda de caça ben situada era més que adequada. Un total de set lleons van ser abatuts amb l'arc llarg, juntament amb un altre número que va haver de ser abatut amb un rifle.

El mes destacat del Safari va ser Young que va aconseguir abatre un gran lleó mascle d'edat adulta. El lleó va ser atret en un esquer i tots dos Young i el Dr. Pope dispararen les seves fletxes en ell a una distància de menys de 12 iardes on només Young fa fer diana. La següent és la versió de Young d'aquest gran moment. "Lenta i silenciosament muntem els arcs i col·loquem les nostres fletxes sobre les cordes. Ens vam aturar quan les fletxes estaven del tot muntades i l'acer tocava ja les nostres mans esquerres. A un senyal donat les fletxes brillaven on era el lleó.!Wowie i una altra vegada dic wowie! Hauria d'haver vist l'acció! Home! Home! Com aquest vell noi de llarga crinera va caure de peu enfrontant-nos en un sol moviment al mateix temps que deixava escapar un rugit que ens glaçava la sang. És va sacsejar una estona. Ràpidament va mirar al seu voltant per a carregar contra alguna cosa. Ens vam quedar quiets. En no veure res per carregar, va arrencar a córrer i va caure a setanta-nou passos de distància. Immediatament es va recuperar fent un quadrat amb seus peus, a punt per a fer quelcom, i després va caure cap endavant mort. Calculem que va viure menys de deu segons després d'haver estat colpejat amb la fletxa".

El 1926 Young es va embarcar en una expedició a Groenlàndia amb un jove George P. Putnam al Morrissey, capitanejat per Bob Bartlett. Va ser en aquest viatge, ben documentat per Putnam en el seu llibre David Goes To Groenlàndia (1926), que Young va caçar morsa i l'ós polar. Aquests animals van ser abatuts mentre nadaven, un fet que no fa res per disminuir els èxits de Young durant aquesta expedició. Després de llegir la interpretació de Young de l'episodi amb la morsa, poc dubte ha de romandre sobre l'equitat de desafiar una morsa dins un petit bot amb arc i fletxa. "Salvatgement la morsa situar la proa del nostre vaixell entre les seves aletes davanteres i amb un ràpid moviment del seu cap enfonsà els seus ullals pel costat de l'embarcació no molt lluny de les canyelles. Ràpidament va retirar les seves armes fora dels forats esquinçats i com un flaix va girar el cap i els ullals de la manera més hàbil a la dreta i va estavellar de nou els dos ivoris llargs a través de l'altre costat de la llanxa. Vaig agafar la llança per a donar una punxada a la furiosa bèstia, però, afortunadament, la fulla de tall era a l'altre extrem del mànec. Com no volia córrer el risc de bolcar la llança després d'haver vist la rapidesa amb què podria funcionar la grua, vaig fer servir tota la meva força per seguir debilitant-la, lluitant contra el monstre fora de la nostra nau."

Amb poc més per aconseguir de la caça amb l'arc llarg, Art Young es va acomodar en la rutina de la docència treballant amb la joventut d'Amèrica. En algun moment dels anys trenta es va traslladar a Homewood, Illinois, on va treballar, en 1934, a la fira del món a Chicago, així com va continuar també les seves conferències.

Al febrer de 1935, Young va contactar amb el seu amic Paul Klopsteg que també residia a la zona de Homewood i el va convidar a reunir-se amb Sasha Siemel. Klopsteg era un dels dos forasters convidats a escoltar les conferències i demostracions donades per Young i Siemel aquella tarda. Klopsteg va tenir l'instint de portar amb ell la seva còpia de "Archery" de Robert Elmer conseguint un autògraf al final d'aquella memorable ocasió.

Tres setmanes més tard Art Young va ser ingressat a l'hospital amb un trencament de l'apèndix i va morir per complicacions d'una peritonitis, el matí del dimarts 26 febrer de 1935.

"Parlar d'Art Young és parlar en primer lloc d'un home a la vegada que un veritable esportista i un arquer caçador consumat". Aqueta seria potser la millor definició possible d'Art Young, una declaració simple però potent escrita per Leonard K. Osberg en algun moment de la dècada de 1930. Art Young bé podria haver estat l'últim gran heroi americà com diu Osberg, "Amb una valentia magnífica i amb l'habilitat que només ell tenia, Art Young ha entrat a les fronteres més salvatges del món assolint amb l'arc i la fletxa sense conèixer cap altra figura en la historia que ho hagués fet"