Per: Jaume Montull Rué
I ara, com hem promès en l'anterior entrada, el segon test de la setmana, la veu d'un campió, parla en Jordi Lorenz
Nom de l’arquer i sobrenom que rep dins el tir amb arc:JORDI LORENZ JORNALET
Edat: 45 anys
Temps que porta com arquer: Des de 1998
Associació o Club al que pertany: Tir Esportiu Mataró
Pàgina web de l'associació o Club al que pertany: www.eltem.es
25 senzilles preguntes
1. Com decideix ser arquer, fou meditat o tal vegada la curiositat de provar alguna cosa nova:
Culpa del meu ex cunyat.
2. Quin es el tipus d'arc que fa servir més habitualment:
Des de l'any 2004, he utilitzat el recorbat i el longbow model Salamandra, però actualment estic amb el longbow desmuntable, el qual he anomenat Sassari.
3. Amb una frase breu, quin sentiment li produeix sentir-se arquer:
Descobrir que el teu instint és capaç de fer tirs increïbles, i encara no saber com ho has aconseguit.
4. Quants arcs té a casa seva. Descrigui’ls, modalitat, etc:
3 longbows, 1 recorbat tradicional, 1 arc nu, 1 politges per arc mecànic i 1 politges per lliure.
5. La pregunta més estranya per part d’un espectador quan està tirant amb arc:
“La fletxa s'ha de subjectar amb dos dits per tirar-la?”
6. Breument, una anècdota curiosa que hagi viscut amb el tir am arc:
Fer el pregó de la Festa Major del meu poble, i haver d'encendre el cartell lluminós llençant una fletxa des del balcó de l'ajuntament.
7. Amb quin tipus de personatge arquer real, històric o de ficció se sent més identificat i per què:
Cap... no sóc de pel·lícules.
8. El seu millor moment amb un arc a la mà:
Ufffff n'hi han moooolts però els que ara recordo són quan tinc la sort de fer un 10, quan he de competir amb l'equip de la selecció catalana.
9. Que guarda més en el seu armari, roba d’arquer o roba de carrer:
D'arquer.
10. La fletxa o la ploma d’escriure, esculli a entre aquests dos objectes com a arma més letal:
Jo amb la fletxa, amb la ploma ho tinc fotut.
11. La seva tirada o competició favorita:
Anar al campionat de França com a selecció catalana, on vam quedar segons.
12. El perquè de ser arquer:
És l'esport que més m'ha omplert, mentalment és molt dur.
13. Bosc, camp, sala, aire lliure, quina modalitat prefereix:
Bosc, cada tir és diferent, i això li dóna més diversió.
14. Robin Hood, Guillem Tell o un indi quin terme ha escoltat més vegades mentre tira amb arc:
Indi
15. Un plaer de ser arquer:
La superació personal, el control dels nervis, la pressió de no poder errar el tir i algun cop aconseguir-lo. És una lluita contra un mateix.
16. Que afegiria al tir amb arc en el nostre país:
Que qui modifiqués el reglament cada any, fos un arquer i sabés què és el que està fent.
17. Per el contrari que trauria:
L'egocentrisme d'alguns arquers.
18. En una paraula, com catalogaria l’estat del tir amb arc en aquest país:
En creixement.
19. Alguna cosa referent al tir amb arc que cregui deuria ser més considerada:
La poca ajuda econòmica per els esportistes que recorrem espanya per competir. Aquest any: Múrcia, Jaén, Madrid, sense cap tipus d'ajuda.
20. Esculli entre aquests mètodes de comunicació la millor forma d’entendre el tir amb arc (Literatura, Documentals, Cinema, Boca a boca, Conferències, Exposicions, Manuals):
Boca a boca, la definició cara-cara o en persona m'agrada més.
21. Respon a la anterior pregunta afegint-hi a les opcions la de experimentar per un mateix el tir amb arc:
En persona
22. Per què recomanaria el tir amb arc:
Per ser feliç
23. Quan entrena, prefereix fer-ho sol, per a estar més concentrat o amb companyia:
Amb la meva dona
24. Si no hagués estat arquer, quin esport l’agradaria fer:
Motociclisme
25. De manera lliure, voldria afegir quelcom sobre el tir amb arc:
A la meva vida he practicat molts esports, vaig anar provant gairebé tot, però quan vaig descobrir el tir amb arc va ser increïble, el fet d'aconseguir que la fletxa arribi al seu destí sense tenir clar com ho fas perquè el teu cervell doni l'ordre i les instruccions perquè el teu cos el faci realitat. Sé que per molts això que estic dient no és creïble, sempre busquen una manera d'apuntar, una referència, me sap greu per ells, el tir instintiu existeix i no té res a veure amb ser millor o pitjor, només dic que la il·lusió i la felicitat que tens quan les fletxes van on tu vols, sense tenir cap mena d'ajuda ni referència per aconseguir-ho, és indescriptible.
Una abraçada i fins aviat
Igualment Jordi, bones fletxes i fins aviat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada