divendres, 24 de febrer del 2012

CAN CUGULS FEBRER 2012: TIRADA AMB ELS AMICS

Per: Jaume Montull Rué
- 18 FEBRER 2012 -

De nou un dia minimament càlid enmig de tants dies de fred ens dona una nova oportunitat de sortir, agafar els arcs i fer un recorregut de bosc. I per a completar bé el dia poder comptar amb la companyia dels bona amics.

 

El lloc escollit va tornar a ser Can Cuguls situat prop de La Llacuna a la comarca veïna de l'Anoia donat que esta molt prop d'on vivim i el seu camp de cada vegada esta millor per a fer un recorregut de bosc.


Una vegada arribats al lloc vam muntar ràpidament els arcs i desprès de fer alguns tirs d'escalfament vam començar el recorregut.


La patrulla estava formada per quatre persones, amics i ames companys de ARCOFLIS que per un dia deixaven l'estètica medieval per el tir de bosc.


Poc a poc la fresca del matí va anar desapareixent deixant un dia perfecte per a practicar amb l'arc.

 

I així, entre diana i diana, xerrant, rient i fent bromes a cada tirada vam passar el matí.

 


Un dia perfecte, bons tirs, bona companyia, bon temps, genial, per a repetir aviat.


Més fotos de la jornada a:

diumenge, 15 de gener del 2012

UN BUIRAC NOU

Per: Jaume Montull Rué

Després de la primera tirada de l'any i animat per l'èxit obtingut m'he auto-regalat, o millor auto-construït un buirac nou de pell que passa a engrossir el nombre de buiracs que un servidor porta ja fets.


El buirac es de cintura i totalment de inspiració i creació propi. El material que s'ha fet servir es pell i consta del buirac pròpiament dit com a lloc on col·locar les fletxes, un espai a mena de butxaca tancada per a deixar material divers i la decoració presenta una franja en relleu de la senyera catalana i una flor de lis corresponent al escut heràldic de Montull, el meu cognom.



Tot i que esta molt lluny de creacions que fan altres arquers i que son senzillament espectaculars amb dibuixos, gravats i acabats perfectes n'estic prou satisfet de com m'ha quedat.

Bones fletxes


diumenge, 8 de gener del 2012

CAN CUGULS GENER 2012: LA PRIMERA TIRADA DE L'ANY

Per: Jaume Montull Rué
- 7 DE GENER DE 2012 -

Desprès d'endrapar, endrapar i beure en aquestes, com cada any, festes tan senyalades com Nadal, Sant Esteve, Fi d'Any, Reis, i alguna cel.lebració més no oficial, per fi ens hem tret el mono de tirar amb arc i fet el primer recorregut de bosc 3D del 2012.



L'escenari escollit per a fer la tirada a estat el recorregut de bosc de Can Cuguls, un recorregut relativament nou doncs porta poc temps funcionant, casi dos anys. Però la seva joventut no el fa desmerèixer de res.




Situat prop de La Llacuna a la comarca de l'Anoia el camp disposa de dos circuits, un de recorregut de camp i l'altre de bosc 3D. També disposa de zona d'entrenament i per a completar també hi ha bar i restaurant.



Com a protagonistes o en aquest cas tiradors vam ser la meva dona Elisa i jo. Al principi de la tirada es notava el temps d'inactivitat i els excessos d'aquestes dates nadalenques tot just passades. Això es notava amb la quantitat de fletxes que no arribaven a fer blanc en les primeres dianes.



Però al anar avançant el circuit va millorar i molt. Com anar amb bicicleta diuen que mai s'oblida, ràpidament vam tornar a sentir i adquirir de nou les sensacions pròpies de un arquer, a recuperar la postura, millorar en la deixada i a calcular bé les distancies cosa que va millorar la punteria fent que comencessin a impactar les fletxes en les dianes treien molt bones puntuacions.



A nivell personal va ser una gran sorpresa per a mi quan vaig comprovar que per fi podia tornar a anclar el meu arc longbow de 55 lliures de potencia cosa que no feia en més de dos anys degut a una típica lesió pròpia d'arquers i que ara sembla que ja o aconsegueixo. Per a estar content.



De puntuacions no en parlarem, es massa aviat i queda encara molt camí per a recuperar tot el temps perdut i tornar a un nivell òptim com el que tenia fa uns anys. L'important era divertir-nos i vaja si o vam fer.

I així amb l'esperança de evitar lesions i començant bé l'any arquer els nostres millor desitjos de bones fletxes a tots.


Més fotos de ls jornada a:

dilluns, 17 d’octubre del 2011

PAULO COELHO, LA PLOMA S'UNEIX A LA FLETXA

Per: Jaume Montull Rué

Paulo Coelho (24 d'agost de 1947, Rio de Janeiro) és un novel·lista, dramaturg i lletrista brasiler.

L'escriptor Paulo Coelho, brasiler, carioca, és un incansable pelegrí. Genial en l'art de transmetre les seves experiències amb un llenguatge comprensible per a totes les classes socials, va ser elegit popularment com el "Immortal del Poble". Les seves obres traduïdes per a diferents idiomes, van fer que la seva trajectòria fos coneguda mundialment, transformant-se en un autèntic ciutadà del món i de les lletres.

Abans de dedicar-se integralment a la vida literària, va viure innombrables experiències.

Fou actor i director de peces teatrals, periodista, compositor, director de la CBS discos, del diari Express Underground, va fundar la revista 2001, va ser secretari de redacció del diari "O Globo".

Fascinat pel món espiritual, en l'època en què era hippie i viatjava pel món va viure vastes experiències en societats secretes de les quals formava part.

L'edició del seu primer llibre va ser l'any 1982, "Arquivos do Inferno", no obtenint la repercussió desitjada. Va llançar el seu segon llibre "O Manual do Vampirismo" el 1985, que de seguida el va enviar a retirar de circulació considerant un treball de baixa qualitat. D'acord amb les seves pròpies paraules, confessa: "El mite és interessant, el llibre és pèssim."

El 1986, Paulo Coelho va fer el fascinant viatge de peregrinació pel camí de Santiago. Va recórrer gairebé 700 km a peu, durant tres mesos, des del sud de França fins a la ciutat de Santiago de Compostela a Galícia, l'autor relata la seva fantàstica experiència en detall en el llibre El Diari d'un Mag, editat el 1987.

L'any 1988, va publicar L'Alquimista, va ser el seu gran èxit nacional i internacional, que més tard seria el llibre més venut en tots els temps obrint definitivament les portes del món editorial per a l'escriptor..

En els anys subsegüents van ser llançats els següents llibres: Brida (1990), Las Valkirias (1992), A la riba del rio Piedras em vaig asseure i vaig plorar (1994), Maktub (1994), El Monte Cinco (1996), Manual del Guerrer de la Llum (1997), Veronika decideix morir (1998), El Dimoni i la Srta Prym (2000), Històries per a Pares, Fills i Néts (2001), Onze Minuts (2003).

Va compondre en co-autoria amb Raul Seixas més de 60 músiques, algunes interpretades per veus consagrades de la MPB, com per exemple Elis Regina i Rita Lee.

Escriu per als diaris de Xile, Mèxic, Itàlia, Bolívia, Polònia, Veneçuela, Grècia, Argentina, Alemanya, Taiwan, Romenia, Espanya i altres països. Té una columna setmanal al diari "O Globo" i "Folha de São Paulo", i en altres conceptuats diaris brasilers.

El 1998, Sa Santedat el Papa Karol Wojtyla va rebre l'escriptor a la ciutat del Vaticà.

Paulo Coelho té el seu treball traduït en 56 idiomes i està editat en més de 150 països. Va ser l'únic escriptor no musulmà que va visitar l'Iran des de la revolució islàmica de 1979.

En entrevista a la revista alemanya FOCUS, el consagrat escriptor italià Humberto Eco va elogiar el llibre Verónica decideix morir.

L'únic escriptor brasiler a ser anunciat per mitjà dels altaveus i que va travessar la famosa catifa vermella del Festival Internacional de Cinema a Cannes (França).

És el més jove a obtenir el títol de immortal a l'Acadèmia Brasilera de les lletres. Paulo Coelho pertany a les següents institucions:

Membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres
Membre de Board de l'Institut Shimon Perez per la pau
Conseller Especial d'Unesco per a "Diàlegs Interculturals convergències espirituals"
Membre de la directoria de Schwab Foundation for Social Entrepreneurship

L'escriptor brasiler va publicar gratis a Internet dues novel.les inèdites i una recopilació de textos, ja traduïts a diversos idiomes, com un regal als seus seguidors en el dia del seu 62 aniversari. "El meu regal per a vosaltres en el meu aniversari", tal com va anunciar en el seu compte de Twitter l'autor de L'Alquimista.

La primera de les novel·les, El Camí de l'Arc, traduïda a anglès, espanyol, italià i alemany, explica la història d'un arquer que transmet els seus ensenyaments a un nen en el seu poble, segons la ressenya publicada a la bitàcola de l'autor. Coelho se serveix de la metàfora del tir amb arc per aprofundir en idees com l'esforç quotidià, la superació de les dificultats, la constància i el valor per prendre decisions arriscades.

Amb versions en portuguès i anglès, Històries per a Pares, Fills i Néts és una recopilació de relats alegres, sorprenents i dramàtics, basats en llegendes i contes tradicionals de diferents cultures, i que estan dedicats a lectors de totes les edats.

Finalment, Guerrer de la Llum presenta un recull de textos escrits pel brasiler a Internet, i que estan units per la recerca del "guerrer de la llum" que "cadascú "té al seu interior, segons Coelho. Aquests textos ocupen ni més ni menys que tres volums i s'ofereixen al lector en portuguès, anglès i francès.


L'escriptor practica l'arc i la fletxa o tir amb arc, considerat un dels esports més antics del món,    que a cada dia conquesta més adeptes al Brasil. Però en si, tractant-se de Paulo Coelho, l'esport és més un exercici de concentració que una competició, com diria el mateix "... pretenc que el món entri a la circumferència del meu arc i que, en un sol moviment de bellesa glacial , s'aturi ".



dimecres, 18 de maig del 2011

RECORREGUT DE BOSC

Una de les modalitats més atractives que ofereix el tir amb arc és sens dubte la del recorregut de bosc.

Aquesta modalitat consisteix en anar tirant fletxes sobre dianes a mida de es va avançant en el bosc seguint un recorregut preestablert en el qual anirem trobant diferents dianes. Aquestes poden ser en dues dimensions, el que anomenem comunament 2D, amb dibuixos o fotografies d'animals i que serien d'un total de 21 dianes per recorregut, o en tres dimensions, les populars 3D, que gaudeixen de major acceptació per ser figures volumètriques, reproduccions tridimensionals a escala real d'animals fetes de foam o derivats del plàstic i de les que hi trobaríem 20 per circuit.

Quant a la modalitat d'arcs estan tots previstos ja que es pot realitzar un recorregut de bosc amb qualsevol dels arcs tipificats en el reglament, és a dir, l'arc recte o longbow (ARE), l'arc recurbat de caça (ARC), l'arc clàssic o recurbat olímpic (ACL), l'arc mecànic o de politges sense visor i sense disparador (AME) i l'arc lliure o de politges amb visor i disparador mecànic (ALI) Deshacer

Pel que fa a les fletxes utilitzades aquestes poden ser de carboni, alumini i fusta segons la modalitat d'arc triada.

En competició els arquers participants es distribueixen en petites patrulles o grups de 3 o 4 arquers podent arribar a 5 si hi ha molts participants o queda algun arquer solt. A cada patrulla es tria a un cap que serà el responsable d'aplicar l'ordre de tir i que es respectin les normes del circuit. Els arquers integrants de cada patrulla no podran pertànyer tots al mateix club per evitar possibles fraus en les puntuacions sinó que es reparteixen entre els diversos clubs participants.

De la mateixa manera el control i suma de les puntuacions les fan dos arquers diferents dins de la mateixa patrulla que les aniran anotant en les respectives targetes de puntuació per evitar així haver errors que donarien lloc a futures reclamacions. Encara que hi ha també jutges en un torneig, no hi ha tants com patrulles per anar seguint el circuit de manera que cada patrulla s'erigeix ​​també en jutge prenent conjuntament decisions que afecten el torneig.

Tenim els arcs, les fletxes, formada la patrulla, elegit un cap i ens trobem en l'inici del circuit, que fem ara? doncs seguir les indicacions que anirem trobant i que ens marcaran el recorregut a realitzar normalment representat per fletxes d'indicació o tires de color degudament senyalitzades i per piquetes que ens marcaran la zona d'espera, la zona de tir, etc, segons el color de les mateixes.

Les puntuacions varien també en funció d'on es clava la fletxa a la diana obtenint major puntuació si les fletxes es troben a la zona vital de l'animal representat i 0 punts per a les fletxes que no l'encerten. El guanyador és el que obté major puntuació.

Hi ha moltes més normes sobre un torneig que queden recollides en el Reglament de Recorregut de Bosc del qual podeu informar-seguint aquest enllaç:

REGLAMENTO DE RECORRIDO DE BOSQUE

Tant en la modalitat de competició o simplement per plaer o diversió el recorregut de bosc és un esport molt recomanable i saludable. Passejar a l'aire lliure i estar en contacte amb la natura són només alguns dels plaers que et dóna aquest esport a part de gaudir de la bellesa de molts dels nostres boscos unit a les sensacions que produeix el sol fet de deixar anar una fletxa. .



dissabte, 15 de gener del 2011

BOY OLMI, LA SAETA ARGENTINA


Per: Jaume Montull Rué

Boy Olmi Junior nascut l'any 1955 és un actor i director de cinema argentí fill de l'actor Boy Olmi.

El 2006 va participar en el programa "Ballant per un somni 2", i en 2007 va conduir "Deixa-m'ho pensar".
Va treballar en comèdies televisives com "La mainadera" entre 2004 i 2005.

El 2008 va filmar com a director la seva Òpera prima, Sang al Pacífic amb Delfi Galbiati i Xina Zorrilla.

Està casat amb l'actriu Carola Reyna.

Aquest argentí va descobrir el tir amb arc a la ciutat argentina de Còrdova de la mà d'un amic que li va ensenyar les seves primeres lliçons de tir.

Li va apassionar tant que des de llavors pràctica assíduament el tir amb arc i ha escrit més d'un article en diaris i revistes argentines.