divendres, 15 de gener del 2016

ALBERTO CHICOTE DEL OLMO: L'ARQUER ENTRE ELS FOGONS

Per: Jaume Montull Rué

Alberto Chicote del Olmo va néixer un 23 de juny de 1969 a Madrid., és un cuiner, xef i restaurador, famós per barrejar la cuina tradicional amb les noves tecnologies, sent un dels pioners en la "cuina fusió" tal i com s'anomena aquest tipus de cuina en aquest país i que consistent bàsicament en aplicar tècniques i productes estrangers, preferentment asiàtics, a la cuina espanyola.

Chicote és també un participant freqüent en congressos de gastronomia, així com en presentacions, demostracions i classes magistrals per tot el món i recentment a afegit al seu currículum la faceta de presentador de televisió espanyol on ha tingut grans èxits en l'adaptació espanyola dels programes Pesadilla en la cocina i Top Chef, produïts per Boomerang TV per a Antena 3.

Amb 18 anys va entrar a l'Escola Superior d'Hosteleria i Turisme situada a la Casa de Campo de Madrid. Duant els anys noranta va treballar a la cuina d'alguns dels restaurants més famosos del moment, com ara el Lúculo, amb Ange García, el Sibaris, amb Toñi Vicente, o La Recoleta, amb Belén Laguía

Després d'un període d'aprenentatge a Suïssa, va tenir la oportunitat de conèixer a Salvador Gallego, qui influí molt en la seva cuina. Durant quatre anys va regentar la cuina del «Cenachero», on va reforçar la seva vena reinterpretativa realitzant una cuina andalusa de nova fornada que va comportar-li reconeixement i èxit.

El 1998 va entrar com a chef al restaurant de Benjamín Calles anomenat NODO amb l'objectiu de fusionar la cuina espanyola amb la japonesa. Aquest projecte el va convertir en pioner d'aquesta cuina a Espanya. El 2006 començà a treballar, també com a chef, al restaurant Pandelujo (del mateix propietari), un local amb marcat gust per l'estètica, on va barrejar espais i gastronomia, coordinant el seu càrrec de chef executiu entre els dos restaurants. Durant un temps fou el responsable de la secció de gastronomia de la revista dominical de El País. Va mantenir durant tres anys, al seu torn, una secció dedicada a la cuina al programa de Toni Garrido a RNE, Asuntos propios.

Des de l'any 2012 treballa com a presentador del programa Pesadilla en la cocina, emès al canal de televisió La Sexta. Aquell mateix any fou escollit per La Sexta com a copresentador del programa especial per donar la benvinguda al 2013, juntament amb Sandra Sabatés. Actualment, a més de seguir amb Pesadilla, és jurat i presentador de la versió espanyola del concurs culinari Top chef, a Antena 3.

El 2014 obrí el seu propi restaurant, el Yakitoro, a Madrid.

Ha rebut diversos premis, com ara el de Cocinero del año del congrés Madrid Fusión, i Cuiner de l'any 2006 per l'AMER, premi AURA als cuiners més innovadors, Chef del restaurant de l'any 2011 per El Mundo, Premi Madrid Fusión als millors creadors de la dècada, etc.

També ha estat considerat millor presentador de Tv per TV Rioja 2013, Premi Nècora 2013 al personatge gastroviatger, Premi Qvemos 2013 i Premi del FesTval 2013 a Pesadilla en la cocina com a programa revelació.

Entre les aficions de Alberto Chicote, a part de la cuina, en coneixem dues. Una es el rugbi, doncs sembla ser que de més jove havia jugat amb l'actor Javier Bardem a la selecció de Madrid

L'altra es el tir amb arc on el famós cuiner es desfoga tirant a l'arc els caps de setmana en un gran alzinar de la serra madrilenya amb "Arquers de Madrid". 

En una recent entrevista amb Olga Viza per el diari Marca se'n feu creus quan una periodista tan especialitzada com Viza li contestà: "Li confesso que desconeixia aquest esport." referint-se a la modalitat de recorregut de bosc de tir amb arc. Bé i es que no tot es futbol, basquet, fórmula 1 o tennis, per exemple.

Chicote li va explicar llavors que "és un circuit de bosc en 3D
perquè no tires a dianes planes sinó a uns bestioles d'escuma o de plàstic estratègicament situades dins el bosc. Simules aquest acte primitiu de la caça, però, és clar, sense haver de fer mal a cap bestiola. Quan sents parlar del tir amb arc no t'imagines això. El meu cosí Emilio va ser qui em va ensenyar i li vaig dir: "D'on ha sortit això?".

Quan Olga Viza li preguntà, per una broma del seu cosí, sobre si això de l'arc era de frikis després d'un somriure li digué: "És que som molt pocs i tu t'ho fas tot, l'arc el modifiques amb els teus manetes, saps quant mides, quant obres (Chicote obre 27 polzades i mitja). T'adones que si la fletxa fos més pesada volaria millor, així que et compres les puntes i les poses noves, també poses les plomes amb la maquineta a casa teva. Tot això té el seu costat friki. Em diverteix moltíssim."

Una altra pregunta va ser des de quant tirava amb arc? i respongué "Se'n recorda d'aquella fira que posaven per Nadal a la Casa de Camp que es deia Juvenalia? Doncs aquí vaig tirar per primera vegada en un estand de la Federació. Als nens ens deixaven tirar exactament dues fletxes. Jo era un mico de 11 anys. I des de llavors sempre ho vaig perseguir, però no podia assistir als cursos d'iniciació. Fa sis anys el meu germà em va regalar per Reis un curs de tir amb arc i no em va quedar més nassos que fer-ho. Vaig parlar amb el meu cap del restaurant i em va deixar arribar més tard durant quatre caps de setmana.

I l'última pregunta fou si es considera un home amb punteria? "Doncs vist el vist, he de tenir prou bon ull, perquè he de reconèixer que a la vida sempre m'ha anat molt bé, no em puc queixar. I quan no ha anat bé he tingut punteria per redreçar-lo. A mi no m'ha vingut res regalat i he anat bandejant pim, pim, pim. I aquí estic!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada