LESIONS AL PRACTICAR EL TIR AMB ARC

Per: Jaume Montull Rué

Descartant les lesions talla-punxants auto inferides amb les puntes de les fletxes, les lesions osteomusculars són freqüents en aquest esport.

L'arquer, a l'estirar el seu arc recorbat, longbow o compost, està sotmès a un treball considerable a causa del repetitiu i l'esforç dels seus canells, colzes i espatlles. Aquest esforç de repetició en el tir traumatitza a lligaments, tendons i músculs d'aquestes regions podent provocar lesions greus i cròniques. L'igual que amb el tennista, l'arquer pot patir de epicondilitis , lesió del colze a la regió del còndil. Es veu més freqüentment en el colze de l'extremitat que estrira l'arc. De fet, no és infreqüent sentir esmentar el diagnòstic de "Colze de l'arquer".

Per al seu alleugeriment o millora, caldrà deixar d'estirar l'arc per algun temps, prendre algun tipus d'antiinflamatoris, o sotmetre's a ones de xoc ultrasòniques que alliberen els cristalls d'oxalat de calci, alhora que generen inflamació, el que porta, amb freqüència, a la reparació natural.

Les infiltracions locals de corticoides, també són de gran ajuda i, generalment són el tractament d'entrada, seguit per rehabilitació i reinserció gradual en l'esport.

El període de repòs, un cop tractada la lesió, mitjançant qualsevol dels mètodes, es pot prolongar per uns quants mesos. El colze del braç que sosté l'arc, sobretot si aquest és un arc compost, que és més pesat que els tradicionals, també pot produir una lesió similar. Aquesta articulació fa una contraforça que traumatitza i impacta en les estructures lligamentoses del epicòndil, podent arribar a produir el mateix que el ja descrit colze de l'arquer. No és infreqüent veure arquers que intenten reforçar o immobilitzar la zona dolorosa mitjançant l'ús de colzeres que poden ser d'utilitat.

Una altra lesió bastant molesta i limitant, és la bursitis de l'espatlla, que afecta el manegot dels rotadors, produint dolor al estiraments l'arc i en aixecar el braç de l'espatlla compromès. El dipòsit de cristalls d'oxalat de calci, dóna dolor per pessigament, limitant notòriament la mobilitat de l'articulació i arribant a produir dolor fins i tot al dormir recolzat sobre aquesta espatlla.

No és infreqüent escoltar que l'espatlla s'encalla segons la postura en què es dormi. Aquesta lesió pot comprometre l'espatlla que tensa o al que fa l'esforç de sostenir l'arc contra la força d'estirament. Les infiltracions de corticoides produeixen un alleujament immediat, però es requereix de repòs, de vegades perllongat, per assegurar una bona recuperació de l'articulació. Aquestes infiltracions no poden repetir indiscriminadament, perquè els corticoides aprimen el teixit inflamat la qual cosa és bastant contraproduent i perillós per a la integritat del tendó afectat, el supraespinós. L'ús d'antiinflamatoris no estroidals i la calor local, també poden ser d'utilitat, així com la rehabilitació kinesiològica. Les ones de xoc d'ultrasò poden ser la solució definitiva al problema.
En tot cas, el repòs adequat i la reinserció gradual a la pràctica, generalment curen el problema, encara que sempre hi ha la tendència a la reaparició de les lesions.

Hi ha factors de risc i altres condicionants per a patir aquestes lesions i aquests són:

-Antecendetes familiars de buristis o tendinitis
-Disparar arcs sobredimensionats en potència.
-No preescalfar adequadament
-Mala preparació física.
-Reinici brusc de l'esport.